Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Espere que tingues moltes més publicacions", Vicent Pla.
"Sempre continuant endavant!!!", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escoltat un missatge que m'havia enviat una argentina d'arrels valencianes, Isabel Inés.
Aquesta dona, mestra d'educació infantil, volia un aclariment en relació amb els Sants de la Pedra i si tenien a veure amb la renovació de la vida.
Llavors, tu escoltes, cerques reports que li puguen fer més fàcil la demanda i li envies fotos sobre el simbolisme dels sants i llurs semblances amb Demèter i Persèfone (de la cultura grega, en què Demèter és la deessa de l'agricultura).
Després, li plasmem un poc sobre els germans bessons Cautes i Cautopates (del mitraisme, una religió) i, al capdavall, afegim informació sobre els germans romans Càstor i Pòl·lux.
Ah! I una foto de Sant Nin i Sant Non que ens evoca la mitologia grega. I, més encara: empiulen amb la part "fraternal" de la vida.
Finalment, vos posaré uns mots d'una poetessa:
"— Bona nit,
Quins records!!!
En llegir els poemes, encara m'emocionen...
Com passa el temps!: aquests nens ja passen dels vint anys...
Gràcies per fer-me emocionar.
Sempre continuant endavant!!!".
Tot seguit, li he respost:
"— Bon vespre (...) i gràcies per les teues paraules,
A mi, em recorden els nens, els xiquets, una fase de la vida que m'ha interessat molt junt amb la maternitat. I ve de lluny: quan tenia uns onze anys i anava a l'hospital junt amb ma mare: observava la figura de la mare acompanyada del nen petit.
Uns anys després, volia ser mestre de 'Sociales' i acabí estudiant Magisteri, especialitat Humanes. En el darrer curs, hi hagué un passatge del llibre 'Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia' que he recordat de 1993 fins ara: quan Rigoberta parla sobre la connexió entre mare i fill quan el nen encara està dins de la mare. Ella li diu com és la vida, la terra on viurà,...
I un històric mestre de Magisteri, Pere Riutort, en març del 2020, quan li diguí que el meu joc preferit és volar un catxirulo (estel) em comentà que jo encara conservava el nen, la part 'infantil' de la persona, en el sentit més ampli de la paraula, o siga, trets que solem associar a l'etapa de la infantesa.
Avant les atxes.
Una forta abraçada".
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada