El piano que ens porta a l'antropologia i a la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una conversa que tinguí amb Pere Riutort durant l'examen oral i, en un moment, li he comentat un poc sobre un llibre de Carme Miquel que m'havia recomanat Oreto Doménech Masià, perquè s'ajustava per a l'estudi sobre el matriarcalisme i que, a banda, podríem dir que li havia deixat empremta.

En eixe seny, afegiré que, en el darrer curs de Magisteri (1993/1994), estudií "Antropologia" i que la mestra (Estrella Somoano Ojanguren), molt oberta, d'arrels basques i asturianes (això és, de dues cultures matriarcalistes) i molt interessada pels drets dels Pobles, ens féu llegir el llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", de l'etnòloga Elisabeth Burgos i publicat a principi dels anys huitanta del segle XX.

A més, adés, mentres llegies un passatge del llibre de Carme Miquel, quan un jove (Pere), comença a tocar el piano, suaument (com quan, essent un xiquet, ho feia emparat per una dona amb bona traça musical) i, a poc a poc, moltes persones es guareixen i comencen a ballar o bé a recuperar eixa part creativa (i que empeltava amb la seua manera de ser), captes un personatge amb lideratge i que, al capdavall, diu que vol ser metge.

Doncs bé, un poc després, hem enllaçat aquesta trobada de Pere (la dedicació en pro de la gent que viu en aquella contrada) amb el llibre d'Elisabeth Burgos i... que l'únic passatge que evocaves de manera clara és aquell en què Rigoberta parla sobre la relació entre la mare embarassada i el fill en plena natura... ¡El mateix lloc on tu voles un catxirulo, el teu joc preferit!

¿Amb què ho connecte això? 1) Amb la recerca sobre el matriarcalisme, 2) amb el paper important que atorgue a la maternitat, 3) a la figura de la mare, 4) a l'educació i, òbviament, 5) amb el contacte amb la natura. 

Per tant, continuaré dedicant-me a l'estudi en aquests camps, molt reflectits en la poesia catalana vernacla escrita per catalanoparlants amb un fort sentiment de pertinença a la terra. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com  l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Adjuntem unes fotos del llibre de Carme Miquel ("La mel i la fel", pp. 172-173) en què apareix el passatge que hem esmentat.