Mestres que creen escola i poetesses amb bona harmonia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant amb la teva tasca", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Moltes gràcies per les teves paraules", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares i els he dit aquestes paraules :

"— Un mestre de Magisteri, d'Història, ens digué que, en aquell temps, no era fàcil crear escola i que ell havia aconseguit que històrics alumnes seus, marxistes, continuaren [ = continuassen] en la seua linia.

Anys després, li demaní a Pere [ Riutort] sobre el tema i em respongué 'Sí: cinc alumnes'".

Més avant, copses la importància de comptar amb persones que, moltes vegades,et puguen fer de mestre, de completar part de lo que cerques i la gran favor que fa respondre'ls de manera que hi haja bona harmonia.

En eixe seny, adduirem que hui hem rebut un missatge sobre poemes que hem plasmat els darrers dies, com ara, per part d'una escriptora:

"—  Bona nit, 

El poema de les Guilleries el vaig fer perquè és la terra dels meus avantpassats i on vaig néixer jo, és una comarca molt feréstega amb moltes muntanyes, arbredes, boscos frondosos i grans roques.

'El Florido Pensil' és el títol d'una obra de teatre en la qual jo havia de sortir recitant el poema amb el tema de l'obra.

Guardo molts bons records dels meus pares.

Ens estimaven molt, mai ens van posar la mà a sobre i sempre gaudíem del seu bon caràcter.

Moltes gràcies per les teves paraules".

Llavors, li hem respost:

"— Bona nit i gràcies per la teua explicació sobre les Guilleries,

Hi ha poemes (com també escrits) en què note una mena de proximitat entre qui exposa i el sentiment que reflecteix.

També passa quan llegim alguna entrevista o quan escoltes algú: com si ho fessen amb el cor en la mà.

I, en composicions com les teues (i d'escriptors de la mateixa corda, no necessàriament poetes), ho captes: semblen realistes.

[Igualment, ] Molts poemes teus reflecteixen bona harmonia.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

I tu, de bon matí també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Qui diu mestres i poetesses, diu qualsevol persona.