"Aquell any, quan el burro volava i la canya parlava,..." (sic)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat unes paraules que, en resposta a una qüestió per a l'estudi, m'escrigué un home (Saoro Miralles) en setembre del 2020:

"— Jo tenia un avi (...) que em contava contes dient 'Aquell any, quan el burro volava i la canya parlava,...'".

La veritat és que, a banda de somriure i de captar que és una manera més d'introduir els oïdors (com també els lectors) en una rondalla o, per exemple, en una llegenda i, per què no?, en un relat imaginatiu que tu crees al costat d'un nen de pocs anys (i vos puc dir que ho he fet i que n'he fruït), és com quan, entre el xiquet i tu, feu una pintura o bé un dibuix.

Ara bé: ¿no és això lo que, fins i tot, esdevé en una recerca en què els altres (per mitjà d'una participació oberta i diversificada en edats, en nivells de formació, en vivències, en poblacions on es viu...) tenen un paper decisiu com a transmissors i en què tu els respons amb afabilitat i els demanes alguns aclariments,...? Doncs, sí.

Com a exemple, hui, mentres llegia unes paraules de fa més de tres anys, he copsat que no havia respost a una dona..., i li he dit:

"— Bon dia, Assum,

La rondalla 'Les tres coquetes' figura, si més no, en algunes ofertes de llibres antics en Internet.

Atentament".

Finalment, et comenta:

"— Moltes gràcies. Intentaré trobar-la".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.