Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant les atxes" i "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Tonet.
****
Hui, entre d'altres coses, m'he sentit més pròxim a la natura, a la Mare Natura i, igualment, a moltes persones que m'escrivien.
Ara bé, copses que hi ha una cosa amb què t'identifiques molt: la bonesa.
És un detall que captem en moltes rondalles vernacles de terres catalanoparlants i plasmades abans de 1932: en el xiquet d'uns deu anys, en l'adolescent, en la joveneta, en el pare que reuneix els seus fills (amb qui hi ha un diàleg), en la mare que es relaciona amb la filla, en el rei, en la princesa que fa de cap d'estat i, per descomptat, en la velleta.
A més, veiem que va unida a lo maternal, al sentiment de pertinença a la terra, a la dolçor dels personatges i de l'ambient en què es desenvolupen i en què viuen.
En eixe seny, el recopilador ho plasma molt en figures que simbolitzen la cultura tradicional matriarcal: 1) la velleta, 2) la joveneta i el menor dels tres germans (arrelat a la terra, natural, sincer, acollidor i tolerant) i 3) la mare que connecta amb eixe xiquet que té molts anys per davant i que el tracta amablement, com quan alletava els seus nadons.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a recollir fonts perquè els teus projectes vagen avant i amb bona avinença.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada