Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes!!", Andy Gimeno.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de setanta anys (ací, Miquel) i he tret el tema del meu estil de fer un estudi.
Així, li dius:
"— El meu objectiu és recopilar informació, unir-la per temes, contrastar-la i, finalment, exposar conclusions i, en més d'un cas, hipòtesis.
Això sí: també accepte respostes de persones amb punts de vista diferents als majoritaris. Així, la versió que exposes és més oberta i més completa, encara que tu ja saps que no tindràs tot lo que forme part de la realitat, ni del passat".
Igualment, li hem adduït:
"— Recorde que, una vegada, un valencià molt versat en temes de balls i danses m'escrigué que no era veritat lo que jo havia posat.
I jo, que no intente enganyar, sinó fer possible un ambient de confiança i en què la diversitat en forme part, li diguí 'Què no és de veres?'".
Llavors, Miquel et respon:
"— No manipular".
Ben mirat, li he afegit:
"— Sí. I jo vaig afegir lo que ell m'havia comentat, perquè així, de pas, serà més fàcil que, més avant, continuen participant en el teu projecte i que se'n senten part. I, a més, facilites la credibilitat i la creativitat".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta acompanyada d'un xiquet, encertada en el tracte, sàvia i transmissora de la cultura tradicional vinculada amb la terra.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada