Mestres que respecten els aprenents i que deixen empremta

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, com he escrit adés a la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/1929427146822308125?t=2SWll4BYNDYcZC5DyKX10Q&s=19), "he tingut una conversa telefònica de més de cinquanta minuts amb ma mare, afectada per la DANA en la comarca de l'Horta de València". I vos puc assegurar que, en acabar el diàleg, no me n'he penedit, ans al contrari: lo primer que he pensat ha estat que, més d'una vegada, he necessitat qui m'escoltàs perquè em sentís emparat, que hi havia hagut amb qui havia pogut parlar i amb qui m'havia pogut fiar.

A banda, copses que la recerca et permet comptar amb una mena de biblioteca que, com aquell qui diu, reportarà sobre temes diferents i que, gràcies a la col·laboració desinteressada de molts, ompli buits, enllaça i, de pas, plasma una realitat que estava dispersa i que, com qualsevol investigador, ara és més unida i, ben mirat, com els qui viuen en una casa en bona harmonia i en què tots poden parlar de gust, puix que saben que el seu punt de vista junt amb les seues vivències i les qüestions que trauen, etc. són ben rebudes i ho seran.

És com aquells dies que, quan un alumne venia a les classes de "Valencià" de franc i ens demanava "Lluís: he llegit que... És així?", "¿Podries dir-me / explicar-me açò, aquest tema?"... I nosaltres, amb la mateixa actitud que davant d'un xiquet o bé d'algú d'altres edats, li déiem:

"— Sí. Mira: això... / podries... / pots provar...".

Finalment, com que no els forçava i procurava que hi hagués bona harmonia i un ambient de credibilitat i acollidor, tant persones de més de setanta anys (o de huitanta i tot!) com també eixos estudiants, em comentaven:

"— M'agrada estar amb tu, perquè no em critiques pel fet que no sàpia coses que tu sí que saps i per com m'ho expliques".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan, amb esperit creatiu i bonhomiós, te'n vas a volar un catxirulo, com el nen que està junt amb la mareta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.