Pere Riutort, sinceritat i humanitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he tret una anècdota de quan Pere Riutort em féu l'examen oral de "Valencià" en Magisteri:

"— Ell, en el darrer examen escrit, havia posat una qüestió (optativa): 'Què t'ha semblat el curs? Què milloraries?'. 

I jo li escriguí 'He aprés molt, coses que abans no sabia (per exemple, el paper tan important de l'Església en relació amb la llengua),...'.

Ara bé: en resposta a la segona part de la qüestió lliure, li poses 'Hi ha qui no ve a classe perquè, per la teua veu, monòtona, se'ls fa avorrides'".

Llavors, ta mare et demana:

"— Això li posares? Un poc atrevit...".

Li he afegit:

"— Jo partia que la cosa era voluntària i que, per tant, ell estava interessat a saber què pensaven els alumnes i consideres que no hi ha cap motiu per a pensar que no ho acceptarà.

Per això, en el despatx, on feia l'examen oral, em digué, somrient:

'— Què vol dir això?'.

I jo li diguí:

"— Què no és de veres, Pere?'.

I ell, com qui reconeix la seua humanitat, et deia 'Sí, sí que és de veres'.

I eixe és u dels millors records que he tingut d'ell i en el camp de l'ensenyament. I vàlid per al dia rere dia".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com qui sent que sempre hi ha qui l'empara i que fa que visca amb una cuirassa de protecció dels seus projectes.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.