divendres, 1 d’agost del 2025

Bona harmonia en viles amb estil de vida matriarcalista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, m'ha exposat detalls en relació amb el tema del dia i, a més, he captat, fins i tot, que, en la festa de les clavariesses de la Mare de Déu dels Dolors (en Alaquàs, en 1964), havien participat (com a pabordesses) tres generacions: la dona adulta, la jove i la xiqueta.

A més, hem copsat que la cap de colla de les clavariesses (qui coneguí, quan ella devia tenir uns setanta anys o un poc més), afavoria un ambient matriarcalista, en què, a banda, hi havia un home que era reconegut i estimat per les del grup (fet que no és novedós, però que diu molt).

Així, en una rondalla valenciana que tractàrem fa més d'un any, un capellà passa a ser-ne el nou de la vila on ara viu. Les dones de l'indret, com que l'anterior sacerdot no havia fet bona lliga, esperaven a veure com respondria als veïns.

Ara bé: ell, de bon principi, connecta fàcilment amb els xiquets (àdhuc, amb els escolans). I, com que també és en bona harmonia amb els habitants, és aprovat,... primerament, per... ¡les dones!

I és que, u dels dons més bons que podem fer a qui té sensibilitat, humanitarisme i que, ben mirat, és con un bessó amb la gran majoria dels qui viuen en el seu redol, és reconéixer l'interés per la comunitat, per damunt de l'individualisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vida senzilla, creativa i escoltant amb paciència

Paraules de hui: "Avant les atxes", Kike. "Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet. **** Hui, entre d'altres coses, he...