Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant les atxes", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, quan m'ha demanat pel motiu de la qüestió d'ahir, li he dit que, a banda que tinc interés pel tema, tant la maternitat com també lo maternal i la figura de la mare són alguns dels eixos dels Pobles matriarcalistes.
A més, veus que Montserrat Cortadella t'havia escrit un missatge i tu li exposes uns quants temes:
"— Jo, en els temes relacionats amb les terres catalanoparlants, sovint, em guie per Bartomeu Mestre ('Balutxo'). Escriu en un blog seu, en Facebook i en Twitter.
Ha tret alguns llibres i és de les poques persones que, com posava un folklorista valencià nascut en el segle XIX, trau les bragues a l'aire, això és, les veritats.
Pere Riutort, en el 2017, em digué que un mestre universitari que mentís (s'entén que conscientment i amb intenció de manipular els alumnes), calia fer-lo fora.
— MC: Pere Riutort tenia tota la raó.
— Ell havia estat mestre de Magisteri durant uns vint anys.
Reconeixia la seua humanitat i era sensible i promovia els qui ell veia que estaven interessats per la llengua o que podrien desenvolupar-la. Un dia, en classe, em digué:
'— Tu podries escriure contes' (sic).
Mai m'ho creguí: el fet d'estar jo 'molt empeltat' amb el català i, en canvi, de no ser la llengua habitual en l'escola, havia provocat en mi una mena de blocatge creatiu i com a aprenent: dificultat per a aprendre llengua i per a redactar.
Uns anys després llegia un llibre d'oratòria i un dia captí que, si lo que l'autor (Dale Carnegie, molt conegut en el tema de fer amics) escrivia, jo ho aplicava a l'escriptura, ho tindria molt més fàcil.
A partir d'aquell dia, m'ha estat prou aplanat redactar i analitzar, però reconec que no tinc habilitat per a fer rondalles, encara que sí que m'agraden molt".
I ens ha posat uns mots:
"— Bé: per a fer rondalles, potser no, però, en comunicació, que és essencial (per a mi), ets un crack. Escrius d'allò més bé i clar".
Finalment, li he plasmat:
"— Gràcies. Tinc un diccionari de sinònims i antònims i alguns de definicions.
Ma mare diu que, quan era xiquet, ja m'agradava parlar bé.
I he de dir que, en la cura de l'ús del llenguatge (en el genuí), he estat recte i encara ho sóc: procure no usar un llenguatge castellanitzat, ni pobre, ni barroer, encara que no rebutge a emprar-ne el col·loquial, ni el senzill".
Gràcies a tots pels escrits de felicitacions dels darrers dies i de hui. Estic agraït pel vostre paper, essencial, sobretot, en diferents punts de la recerca sobre el matriarcalisme.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada