Maternitat, la llengua vernacla i ancianes receptives

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i hem tingut molts punts en comú sobre diferents temes plasmats en el llibre "La mel i la fel", de Carme Miquel, ambientat en la darreria del segle XIX.

Així, és ben manifest el tema de la maternitat, el de la llengua vernacla de la vila i de les rodalies (la catalana), el paper de la dona gran que fa de transmissora de la cultura ancestral i que, igualment, és ben considerada per la gran majoria dels habitants de l'indret...

A banda, copsem que moltes de les àvies catalanoparlants nascudes abans de 1920 tenien molta facilitat per a fer-se amb els més xicotets, amb els jóvens, amb adults i, per descomptat, amb persones de la seua edat o més majors.

Una època i persones que veien bé que una mare donàs mamar (de la mateixa manera que, simbòlicament, nosaltres estem en nexe amb la Mare Natura, amb lo maternal i amb lo femení).

Finalment, diré que encara remembre ancianes que nasqueren entre 1905 i 1925, amb qui parlí més d'una vegada, que eren molt receptives a persones de generacions diferents i que eren placidesa, somriure i paraules suaus i de bonesa. La primera aplegà a cent anys; la segona no ho aconseguí per pocs dies. I, ves per on, tenien el mateix nom: "Com estem, tia Dolores / Doloretes?". Dones que et deixaren empremta. Són persones amb qui aprenem.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.