La música, les humanitats i la pedagogia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Aquestes cançons són divertidíssimes i encertades", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre dos casos (en un escrit de Joaquim Carbó sobre Nadal i en una novel·la que ella llegia). Així, en ambdós, hi ha una treva entre persones de diferents nacions i... un acostament de gent de distints bàndols.

A més, et trau passatges que tenen punts en comú amb la novel·la "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel. En ambdues obres, la música i el piano fan un paper terapèutic.

Igualment, li afiges:

"— En 'La mel i la fel', un jove que, quan era xiquet, s'havia traslladat per a estudiar, quan torna a la vila, troba un piano. 

Aleshores, un dia, ell comença a tocar-lo, se li acosten moltes persones i, al capdavall, ell diu, a una dona, que estudiarà per a metge".

Més avant, li hem llegit el text de la novel·la i hem captat que qui li l'havia presentat era una dona i capim un lligam entre la part artística (ací, la musical), la sensibilitat cap als altres i les professions de caire humanista. 

Finalment, diré que, un dia parlí amb un amic que era metge i, em digué que li agradava la medicina pel paper important que hi té l'empatia. Personalment, en el meu cas, tant la de mestre com també la de fer estudis antropològics i de folklore (i acollint bé l'educació i la didàctica), fan que estigues obert als altres, que les plasmes per escrit i, a banda, que en reportes, principalment, per Internet i per telèfon.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.