La música, les humanitats i la pedagogia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Aquestes cançons són divertidíssimes i encertades", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre dos casos (en un escrit de Joaquim Carbó sobre Nadal i en una novel·la que ella llegia). Així, en ambdós, hi ha una treva entre persones de diferents nacions i... un acostament de gent de distints bàndols.

A més, et trau passatges que tenen punts en comú amb la novel·la "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel. En ambdues obres, la música i el piano fan un paper terapèutic.

Igualment, li afiges:

"— En 'La mel i la fel', un jove que, quan era xiquet, s'havia traslladat per a estudiar, quan torna a la vila, troba un piano. 

Aleshores, un dia, ell comença a tocar-lo, se li acosten moltes persones i, al capdavall, ell diu, a una dona, que estudiarà per a metge".

Més avant, li hem llegit el text de la novel·la i hem captat que qui li l'havia presentat era una dona i capim un lligam entre la part artística (ací, la musical), la sensibilitat cap als altres i les professions de caire humanista. 

Finalment, diré que un dia parlí amb un amic que era metge i em digué que li agradava la medicina pel paper important que hi té l'empatia. Personalment, en el meu cas, tant la de mestre com també la de fer estudis antropològics i de folklore (i acollint bé l'educació i la didàctica), fan que estigues obert als altres, que les plasmes per escrit i, a banda, que en reportes, principalment, per Internet i per telèfon.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.