"A cor obert" i rondalles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes. Molt interessant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tingut una conversa de més de cinquanta minuts amb ma mare, sobre temes diferents, però amb tres punts en comú: la sinceritat, les persones de bon cor i amb lideratge.

Afegirem que aquests tres trets abunden en rondalles vernacles anteriors a 1932, sia entre les mallorquines recopilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932), sia per altres folkloristes. Ho copsem en dones, en xiquets, en reines, en prínceps que fan de cap d'estat, en velletes, en pares que eduquen els seus fills,...

Per això, quan et trobes amb persones d'aquesta línia, captes que paga la pena prosseguir i, molt important, predicar amb l'exemple.

En eixe seny, com a exemple (i adduiré que el vaig descobrir ben prompte, en el 2020, i que he considerat interessant i que pot deixar empremta), en faré esment d'un: Oriol Mitjà (Arenys de Munt, 1980).

Sí: un epidemiòleg que, quan ell era xiquet, ja visqué en un ambient matriarcalista, que ha fet de metge en Pobles matriarcals (*) i que ho capeixes en el seu llibre "A cor obert", publicat en el 2021 i de què vos adjunte un enllaç: https://blocs.mesvilaweb.cat/ildecp/a-cor-obert-autobiografia-dun-metge-compromes-amb-la-lluita-contra-la-covid-19-i-amb-la-defensa-del-dret-universal-a-la-salut.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: <<"[La vida a Lihir] L’estructura familiar és matriarcal i matrilineal, i les terres pertanyen a la dona. El que és més sorprenent per a un occidental és que el grup familiar comparteix tot el que conrea o els diners que guanyen. Això em va fer replantejar el nostre estil de vida al món occidental i els avantatges del comunisme primitiu, on no hi havia enveges, ni ressentiment social, ni jerarquies polítiques, i tots vivien en harmonia cooperant entre ells.” (pàg. 69, op. cit.)>>.