Diferents històries (i vivències), però enllaçades

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella 

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José, psicòloga (https://x.com/majosevn/status/1994636187152388481?t=IDnll4S3G2jeiQL_YWX0-Q&s=19), el qual diu que, "A mesura que ens fem grans:

• Ens adonem de la importància que té la privadesa a la vida.

• Valorem, prioritzem i ens tornem més agraïts per cada petit detall i per les coses més senzilles i  autèntiques de la vida i de les relacions".

Llavors, li respons en nexe amb el punt segon:

"— És com una finca: resulta de cada una de les parts, de diferent grandària i de distintes característiques".

Sobre això, afegirem que, a diferència de la recerca sobre els Sants de la Pedra (em referesc al període del 2017 al 2019), en la del matriarcalisme, juga un paper molt important eixes aportacions diferents, interessants i, més d'una vegada, molt sucoses i privilegiades (per dir-ho d'alguna manera, per exemple, comentaris de persones de més de noranta anys i sobre la seua joventut, com ara, de Ricard Jové Hortoneda, nat en 1929), que, a més, són conegudes, han passat de generació en generació, però que no havien estat escrites (o, en més d'un cas, en apunts o en publicacions personals i per a un àmbit reduït).

No debades, l'historiador Josep Fontana, en una visita a un barri barceloní, expressava la idea "Vosaltres, per mitjà de la història local, feu la Història" (https://zona-sec.cat/2024/04/02/josep-guzman-coneixer-la-historia-local-genera-sentiment-de-pertinenca). Sí: la de cada lloc. En acabant, tu les enllaces, uneixes semblances, n'aprofites unes per a completar unes altres i, ben mirat, afiges part teua i... com si fos un nounat. La llavor i la part de cada u pot fer molt.

Finalment, diré que, mentres redactava el paràgraf anterior, he capit que, en el naixement d'un xiquet, l'home fica la seua sement, però... l'espai del cos femení en què es prepararà el futur fill és molt més gran.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.