Estudiar, escriure i viure junt amb el nen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit (i hem comentat) una anècdota de què escriu el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946) i hi ha hagut bona avinença.

A més, passava el dia i copses que el teu estil, per dir-ho així, no es agressiu, sinó com el del mariner, com el de l'educador i, més encara, com el de la mare que ensenya, que escolta, que suggereix, que promou lo que veu que el xiquet podria desenvolupar millor creativament (junt amb els seus gusts)... Però una marona que continua vivint amb eixe esperit de nin a què no renuncia (de la mateixa manera que tu continues volant el catxirulo, mentres que hi jugues).

Igualment, veiem que hi ha diferents canals on podem plasmar la nostra recerca i, de pas, reflectir eixa generositat, eixes vivències i eixes coses que, sense una disposició a aprendre, a acollir, a enllaçar, a agrupar segons els temes (o bé d'acord amb altres variants), etc., l'haurien posada costera amunt i, és clar, un camí menys aplanat, que no és aquest cas.

Per això, adés, en capir lo que hem arreplegat, lo revisat i lo que encara no hem tractat (i, altrament, publicat perquè estiga a l'abast de qui també vullga aprendre), veus que paga la pena continuar com les atxes que van avant. Sempre hi ha qui et fa costat, qui no et deixa caure i, millor encara: que fer aquesta recerca em permet escriure, viure i que la meua vida tinga seny  junt amb la creativitat..., la sinceritat i el bon cor dels petits.

El meu agraïment a tots vosaltres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.