Jóvens bonhomiosos, com en rondalles antigues

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat una miqueta amb un venedor jove, Singih, que ha vingut de l'Índia (com jo intuïa i ell m'ha confirmat) i, quan li he demanat quant de temps feia que vivia ací, m'ha afegit que uns sis mesos i que, ací, la gent és bonhomiosa.

Tot seguit, li hem fet la qüestió de si coneixia un hindú, Laki, qui deguí conéixer pel 2014, quan passàrem a la casa que ens havíem comprat feia poc.

Afegirem que, pel 2015, un amic, en el seu despatx, em comentà:

"— Laki és un tros de pa" (sic).

Sobre això, has tingut vivències i, en general, els qui has conegut d'aquell país (molt extens), solen caracteritzar-se per la bonesa.

Igualment, has pensat:

"— Amb aquest jove, ha passat com, en aquella rondalla en què un vell rep dos jóvens a l'entrada de la vila (però que no anaven junts). 

El primer xic demana a l'ancià com són en aquell indret; el vellet li respon:

— Com són en la teua terra?

— Són distants.

— Ací, també.

Després, se li atansa un minyó, qui li comenta:

— Són de bon cor, amb qui pots parlar com si fossen amics de sempre...

— Ací, també.

Llavors, un home que havia vist ambdós passatges, s'acosta al provecte i li diu:

— ¿Com és que heu respost diferent als dos?

I el vellet li ho aclareix:

— Perquè cada u, allà on va, porta la seua manera de ser".

Figurava en un llibret que em donà Pere Riutort a mitjan dels anys noranta del segle passat. Doncs bé: hi ha rondalles mallorquines de la mateixa línia, però amb una velleta i uns quants germans adolescents.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.