Semblances com quan voles un catxirulo a favor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tingut una conversa agradable amb un home i, més encara, he trobat semblances entre el meu joc preferit (volar un catxirulo) i la manera de fer la recerca.

Així, quan ixes a empinar-lo, estudies on podria fluir millor i on hi hauria més espai ample i més lliure d'obstacles.

Després, quan ja s'envola, fem com amb un xiquet, és a dir, li donem fil i, al mateix temps, el tenim en relació amb la terra: llibertat i realitat, esperança i evocacions i, entremig, la mare (qui l'empunya).

Afegirem que, a vegades, et demanen "Què vols que et diga sobre aquest tema?". I tu els dius: "Lo que tu vullgues", "Lo que preferesques", "Lo que més t'agrade"...

Mentres escric aquestes línies, recorde alumnes que venien a classes de franc de català i, igualment, a xiquets que em demanaven què havien de pintar (o de dibuixar). Aleshores, poc o molt, els deia lo mateix. I, tot seguit, ells aprofitaven eixa llibertat.

Per això, hi ha dies que ta mare (com altres persones que prenen part en la recerca) et diu:

"— Hui han eixit comentaris de moltes colors i interessants".

Sí: així és. 

Finalment, en aquest joc, hi ha un simbolisme que, en les rondalles, es correspon al sobirà que aplana un bon ambient en el territori que comanda i que, com a resultat, rep tributs que, posteriorment, els empra per al bé del poble i que és estimat pels habitants, motiu pel qual hi ha bona avinença, bones collites i molts pares que tenen fills, i majors... que són ben considerats i que, ben mirat, viuen en un entorn acollidor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.