Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la conveniència de ser tolerant i del fet que, per exemple, quan fas una recerca, dones entrada a les respostes que vagen acompanyades de bonesa i, així, tenir un ventall molt obert, llevat de les actituds extremistes o que pretenen enganyar, manipular o deformar la realitat.
Sobre això, li dius:
"— És molt bo i interessant, perquè, així, encara que hi haja estils diferents de reportar i de comentar vivències, records o punts de vista, moltíssimes persones se senten part del projecte.
Podríem dir que cada u és com els diferents materials que fan possible la construcció d'una finca.
A més, uns són més extensos, n'hi ha que són més literaris, n'hi ha que ens plasmen xicotets detalls, hi ha qui reflecteix un alt sentiment de pertinença a la terra, uns altres van més en línia de polítics (o de partits),...".
Llavors, ens ha respost:
"— Així es pot fer molt ampli i més complet".
Finalment, li afiges:
"— Sí. Fins i tot, a vegades, captes que els participants es fan comentaris entre ells, aclariments o diuen que han aprés una cosa més gràcies a escrits diferents als seus...'".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada