Matriarcalisme i escriptura i vivències amb creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre dos caps d'estat que, tot i ser de punts de vista diferents, almenys, per etiquetes polítiques, tenien un punt que els unia: el sentiment de pertinença a la terra. El més major, hi havia nascut; l'altre, de mitjana edat, era fill d'u que sí que ho havia fet.

Llavors, penses que, si acceptes comentaris, escrits, fonts, etc. de diferents persones i, igualment, les aculls (encara que, després, en faces l'ús que consideres més convenient), la recerca i, per extensió, ta vida, pot enriquir-se i, de rebot, els qui et reporten.

Ben mirat, direm que hi ha qui escriu com si fos mestre, com si fos poeta, com si estigués en un taller d'escriptura creativa, etc. ¡Hi ha tantes maneres d'escriure i, més encara, de viure i de bon cor, amb gaudi i en contacte amb la realitat!

Al cap i a la fi, mentres vius creativament, ets obert, receptiu i, no cal dir que com el fill que alleta, que respecta la mare i com la mare que abraça el nin i que el tracta amb respecte, creant-li un ambient de confiança, d'esperança i en què el nen també té veu i vot, com solia passar en famílies catalanoparlants de persones nascudes abans de 1920. 

Possiblement, perquè tots aquells catalanoparlants havien estat petits i per la tradició maternal i realista, els més majors i tot, "donaven hospitalitat" a la curiositat dels infants i a les seues paraules.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.