Mestres amb pedagogia i llibres que ajuden

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre mestres i sobre un llibre que m'ajudaren a escriure i a parlar amb facilitat i de manera que, lo que deies, arribàs a l'altre i, ben mirat, sobre un diccionari de sinònims i antònims. Em referesc a una mestra de "Literatura española" (en l'institut), a Pere Riutort (en "Valencià", en Magisteri) i a un llibre de Dale Carnegie sobre com parlar en públic de manera que resulte una relació interessant, agradable i intel·ligible. 

Així, la mestra era pacient, didàctica, respectuosa i, com la mare que ensenya (i que educa) uns quants fills, et demanava: "En aquest poema, ¿què vol dir-nos l'escriptor, d'acord amb els apunts?", "Llig, a espai i clar, i, després, digues com interpretes l'escrit".

Quant al mestre, un amic, en eixir de l'edifici de Magisteri, ens digué "Pere és un llibre obert". A banda, Pere Riutort, un dia demanà en classe:

"— ¿Algú ha escrit algun conte?".

I tu li digueres que sí. Llavors, ell, després que l'havies llegit, et comenta:

"— Tu podries escriure contes" (sic).

Amb el temps, dedueixes que aquells mots eren savis, d'un home que ja devia tenir els cinquanta-huit anys i molt de món en la pedagogia.

Finalment, cap a l'any 1998, trobí un llibre d'oratòria i de com parlar a moltes persones. Però, més encara: un dia, havent-ne llegit sobre com fer-ho, bé per a l'acció, bé per a exposar un tema, pensí "¡Això es pot fer en escriure! Ja sé com escriure!". I, a partir d'eixe dia, el camí era aplanat i el terreny era adobat. L'explicació rau en el fet que, a poc a poc, dominaves més la llengua en què més de gust et senties i que, quan eres xiquet, "mamaves" en ta casa, en la família i en la majoria de les persones del barri on vivies: la vernacla, és a dir, la llengua catalana.

Així que, ja sabeu: escriure és més fàcil de lo que podria paréixer. Ho assolireu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.