Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes!", Contxi Enjuanes.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Alexandre Perelló Perelló en relació amb un grup de Facebook que creí en el 2020 per a publicar sobre Pere Riutort i el seu paper, i li he escrit:
"— Això vol dir que, en alguns casos, Facebook es reserva la possibilitat de posar com a administrador un membre del grup, però sense necessitat d'avisar-li.
— No ho sabia.
— Jo tampoc sabia que Facebook fes aquestes jugades. Ho dic perquè, en u de música eròtica tradicional en català, un mallorquí sí que rebé avís i, per això, ell ho posà per escrit als membres del grup".
Igualment, li afiges:
"— Aquest mestre fou un mallorquí que, de Roma estant, enviaren un avís a la seua orde ("Missioners dels Sagrats Cors", de Mallorca), perquè la seua tasca de promoció i d'ensenyament del català en les Illes Balears anava massa lluny.
Com dirien alguns, 'esvalotava el galliner'. Justament, ell era un home dialogant, però que es proposà ensenyar-la i, en el cas del País Valencià, introduir-la en l'àmbit religiós i en el de l'ensenyament. Per això, emigrà al País Valencià".
L'amic ens ha posat:
"— Així que era un revolucionari, que fora del sistema".
Ben mirat, m'ha escrit "Estem en contacte" i li he reportat amb aquest enllaç: http://plomalliure.blogspot.com/2025/07/pere-riutort-explanacio.html ("Pere Riutort, explanació"). Hi ha una part que fou retirada en "Viquipèdia" i que considerí que no havia de caure en sac foradat.
De vesprada, he anat a un comerç i, com he dit després a ma mare, el propietari "És de poques paraules, amable amb el client i et comenta com podries aprofitar-ho més, en lloc d'intentar fer que compres un altre dels productes que ven".
Llavors, ta mare ho aprovava i, fins i tot, ens ha demanat on era el comerç. I li ho dius i li addueixes que el porta un home que evoca els qui, tot i l'edat, els fa goig el seu projecte i el continuen.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada