"Tinc molta gent darrere"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes Carrera.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, els meus pares han vingut a ma casa i u dels dos, potser mon pare, poc o molt, m'ha dit que suposava que jo donaria a certes persones part de lo que escrivia i de lo que recopilava.

No t'estranya la qüestió perquè, en ta casa, tots dos saben que, molts anys arrere, començares la recerca (d'agost del 2019 ençà) i que, en abril del 2019, ja et proposares que, després del que feies sobre els Sants de la Pedra, n'emprendries u sobre el matriarcalisme català.

Per això, els hem respost tranquil·lament i, en honor a la veritat, com ho faríem a una persona molt estimada:

"— Tinc molta gent darrere" (sic). Ara enviaré un  correu electrònic "a unes setanta persones" (sic).

Els addueixes que moltes persones t'ajuden aportant part de lo millor que tenen, dels seus punts forts...

Finalment, direm que adés hem enviat un missatge a una amiga que passa per un moment d'esperança, de joia i amb els peus tocant en terra:

"— El nostre joc (o bé la nostra activitat d'esplai) que preferíem quan érem xiquets, abans dels huit (o dels deu) anys, reflecteix molt com som i, per tant, com ens convé actuar.

Jo, amb uns huit anys, ja volava un catxirulo (estel).

Representa empunyar les regnes de la nostra vida, connectar amb la terra, tenir una miqueta de sensibilitat cap als altres i respondre en la vida.

Ens pot evocar el lligam entre la mare i el fill, amb tot el simbolisme d'ambdós ('mare' i 'fill'), com també el de la figura del 'rei' i la del 'poble'".

Vos assegure que mai havia pensat a dedicar-me, en el camp creatiu, sobretot, a la cultura tradicional i al folklore i, per a dir-ho de manera més fàcil, a investigar sobre el matriarcalisme català. Però bé, ara és el projecte d'estudi, ingent, amb què anem avant. Gràcies per la vostra generositat i per la vostra paciència.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I, demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.