Versos o cançons amb posta de sol

Àvies (o padrines) i mares que ensenyaren versos o cançons amb posta de sol.

El 21 de febrer del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaren versos o cançons amb posta de sol? Gràcies”.

Quant a missatges, el 21 de febrer del 2026 comentaren "Una de les cançons de bressol diu:

'Horabaixa, post el sol,

plorinyava l'infantó.

- No ploreu, angelet no,

que mumareta no ho vol.

No ploreu, angelet, no,

que mumareta no ho vol.

No, nin, no, no, nin, no,

una engronxadeta

al nin petitó,

no, nin, no, no, nin, no...'" (Miquel Vila Barceló), "No" (Lurdes Gaspar), "No. La mare, quan cantava, sempre eren trossos de sarsueles" (Maria Coca Juncosa), "No. No eren massa de cantar! Recitar algun poema, però res important" (Maria Dolors Sala Torras), "No. No ho tenc gens present" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Angelina Santacana Casals), "Altres, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No. Sóc sincera" (Anna Babra), "Sí. A casa, cançons i versos, i jo feia versos als casaments i a comunions. I tota festa, a casa (o a casa de família i d'amics) i cantar molt els avis. Tots dos cantaven molt bé, fins i tot, a les caramelles i, en tenir hostes, la cançó, diàriament" (Lydia Quera), "A mi, no m'ho havia cantat amb posta de sol" (Roser Canals Costa), "Disculpa'm Lluís... No ho recordo" (Daniel Gros), "No. Mai. La mare no recorde ni que em contara una rondalla" (Josep Ferrer Ferrer), "Ara per ara, només recordo

'Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,

les bruixes porten dol'.

 

'Sol, solet,

vine'm a veure'm,

vine'm a veure'm.

Sol, solet,

vine'm a veure'm

que tinc fred'" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 21 de febrer del 2026 plasmaren "'El no, nin, no' mallorquí: 'Horabaixa, post el sol, / plorinyava l'infantó...'" (Conxeta Fortesa).

Finalment, el 21 de febrer del 2026, a ma mare, amb qui parlàrem per telèfon, li diguí que molts passatges claus que figuren en rondalles o bé en poemes i en què domina lo femení o bé personatges femenins, esdevenen de vesprada, en pondre's el sol o, com ara, de nit: la senyora ama (mestressa o madona), les dones d'aigua, la velleta... O siga, en moments del dia que corresponen a la primavera d'hivern i a l'hivern respectivament.