Ensenyar a estudiants adults i ambients respectuosos

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema que, després, he tret en Twitter a Biel Ferrer Puig. L'amic havia plasmat uns mots sucosos (https://x.com/i/status/2041462397341245764):

"— 'En Pedagogia, hem de fer d’un ésser apàtic, amb temors, desinformat, amb falta de destreses manuals i mentals, un ser sensible, lliure, comunicatiu i creatiu. Parlem d’un ésser interiorment apagat que cal educar sentimentalment, fer que esdevingui actiu, culte i atent'. 

R. Mesa".

Llavors, li hem posat:

"— Bon vespre, Biel, 

Hui he contat a ma mare el cas d'un home nascut en 1954 i que a penes havia estudiat, quan començà a fer-ho en una escola d'adults, perquè no treballava.

Passà de ser un manta i un 'buenrollista' a traure's dues de les huit matèries (el primer any) i, en el segon curs, les altres sis.

Li comentí algunes estratègies per a estudiar i per a aprofitar les classes.

Un dia, [ sense haver-li-ho demanat,] en la casa on jo vivia, em digué:

'— M'agrada com ensenyes, Lluís, perquè no fas com la mestra que està damunt de l'alumne'.

En acabar el segon curs, [ en el 2014,] em comentà:

'— El curs que ve vull estudiar Filosofia en l'EPA (*)'.

Li responguí:

'— Doncs estudia Filosofia! A tu, t'agrada la Filosofia'.

Ara és un home sincer, de bon cor. Pinta, toca la guitarra i m'envia diaris en pdf".

Igualment, afiges a ta mare que, en el curs que feres els quinze anys, un mestre d'Ètica afavorí un entorn molt respectuós, tolerant i obert. Aixi, en u dels primers dies, la majoria dels quasi vint alumnes, decidírem que no volíem que un llibre de faules fos el model per a les sessions. Ben mirat, hi eixiren temes com la pena de mort i la tortura, la llibertat d'expressió i la premsa, la discriminació de les dones, els deu anys de la mort del general Franco, l'antibel·licisme (vespres de Nadal), la mort del batle de Madrid (Enrique Tierno Galván) segons el diari que portava el mestre i comparar-ho amb un jornal prou diferent i que pagàrem els estudiants, la tolerància,... i, en les darreres setmanes del curs, recorreguérem a aquelles faules. Afegiré que no férem cap examen, però sí moltes redaccions i lectures de llibres: d'Eric Maria Remarque, d'Italo Calvino i d'Aldous Huxley. Com ha dit ma mare, un ambient "Respectuós" (sic).

Finalment, li he dit que les rondalles, les llegendes,... es poden usar per a educar, per a tractar temes per a viure en societat i per a la vida i, en tercer lloc, per a aprendre sobre com és un Poble.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) Escola de Persones Adultes.

Nota: Recomane aquests dos llibres, especialment, a mestres i a estudiants de Magisteri.