La realitat i l'optimisme adoben el terreny de la vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un escrit de n'Antoni Gelonch, en relació amb els jóvens i amb l'esperança, publicat en l'agència cristiana "Flama" (https://www.agenciaflama.cat/carta-antoni-gelonch-jovent-radar-social): "He escrit una carta als joves, publicada a 'Radar social', de la @fedcristianscat i que ha reproduït la @agenciaflama.(...): "Els grans mals de la teva generació són la desesperança i la soledat no volguda. Però soc dels convençuts que, quan no queda res, queda l’esperança".

I li he respost:

"— Bon vespre, n'Antoni,

Molt sucós, el vostre escrit.

Justament Diumenge de Pasqua, me n'aní amb els meus pares i poguí volar un catxirulo.

Sabia que a penes faria vent (i així fou). En el primer intent, a penes volà: uns minuts. 

I, quant més, si fa no fa, deu.

És el meu joc preferit.

I, en honor a la veritat, com que el vent era molt fluix, no estava segur que volàs, però mantenia l'esperança.

Fins i tot, s'enganxà i no poguí recuperar-lo i haguí d'emprar-ne un segon que m'havia emportat per si de cas.

Amb tot això, vull dir que, àdhuc, com jo sol dir a ma mare en moments així, 'Volarà'. I, ara per ara, encara que haja estat com enguany, ho he assolit.

Avant les atxes i amb els vostres projectes culturals.

Una forta abraçada".

Aquests mots són vàlids per a l'estudi sobre el matriarcalisme. Així, més d'una vegada, fins a ben entrada la vesprada, a penes hem rebut informació per a una qüestió. I, puntualment, les respostes han estat poques i, el resultat, poc de contingut en total.

Ara bé, penses que, almenys, hi ha hagut qui t'ha reportat. I, en altres dies, te n'escriuen a manta o hi ha algun comentari molt extens 

Però, què voleu que fem? Els vents bufen com bufen. I no els podem forçar.

Per això mateix, sí que compensa plasmar la recopilació final en blogs, en webs i en altres mitjans que ens adoben el terreny i, sobretot, si els portes tu. Ah! I compartir-la amb gent que t'ho han posat més fàcil i que t'han estat generosos. 

Finalment, dir-vos que ara hi ha molta informació que, en iniciar la recerca, era quasi inexistent en Internet: si, per exemple, hi consulteu "el sentiment de pertinença a la terra", podeu capir moltes entrades sobre aquest tema com a resultat d'"Afegir més pes en l'altra balança" , com digué Pere Riutort en una classe de Magisteri. 

Heus ací una foto d'aquesta setmana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.