Enllaços amb la mare, senzillesa i semblances entre generacions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies. Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he pogut parlar un instant amb ma mare i, més encara, continuar amb eixe fil que, com quan vole un catxirulo, em lliga amb l'altre i, així, amb el passat i amb lo maternal.

¿Qui ens alletava, qui ens educava, qui era la principal persona que ens transmetia la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb lo vernacle en terres catalanoparlants, qui solia tenir més paciència i ser més acollidor en moments difícils o bé puntuals,...? Majoritàriament, la mare. 

Afegirem que, en ta casa, ella t'ha dit que lo més important en la vida és la senzillesa, fruir dels petits detalls, pensar que "Si algú segueix lo que et proposes, ja pots estar content" (sic) de la teua tasca, que no cal fer obres faraòniques...

És més: aquest vespre he vist una foto d'una amiga catalana, de més de setanta-cinc anys i que ha estat mestra d'educació infantil. I li he posat:

"— Tens unes pintures que, sovint, transmeten amabilitat, suavitat i senzillesa. En altres casos, creativitat.

M'encisen els paisatges de la natura: m'evoquen la bonesa i la grandiositat, lo maternal".

Finalment, dir-vos que hui, altra vegada, he captat el paper tan clau de deixar entrar quan fas una recerca: aplana el camí a plasmar informació de distintes persones, però amb molts punts en comú i, ben mirat, amb un alt sentiment de pertinença a la terra i, així, amb un fort enllaç amb la marona i, ambdós, amb il·lusió.

Això ho capesc en l'estudi sobre el matriarcalisme, quan em comenten (o, fins i tot, entre ells i tu copsant què diuen) coses com "Pensava que això era només d'on visc", "Pensava que eixe refrany era una cosa de mon pare / de la meua padrina, però veig que hi ha gent amb vivències semblants a les meues".

Llavors, els dic: 

"— Sí, sí: això és més estés de lo que podríem pensar. Per exemple, en tal lloc, en tal comarca i també en..., es diu / es viu així / ha estat tradicional de generació en generació". Un exemple, un refrany que deia mon avi matern i que m'ha passat ma mare: "Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona", el qual hem explicat altres dies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.