Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant ses atxes!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre l'endevinalla de les "Dues mares i dues filles van a missa amb tres mantellines" i m'ha dit que son avi matern, Francisco (1879-1951), per una banda, era recte i, per una altra, dedicava molt de temps als néts: "El meu avi Francisco era molt recte quan entràvem a casa; però, després, parlava molt (i jugava molt) amb nosaltres [ = els néts]: fer-nos endevinalles i coses. (...) Ho recorde com si fóra ara" (sic).
A més, ho plasmes en una llibreta i, més avant, notes com un fil que t'uneix amb generacions de la teua família, però, poc o molt, de 1815 i tot.
És més: ja de nit, hem llegit un escrit d'Enrike Jaime i li hem exposat un comentari:
"— Bon vespre, Enrike,
L'estudi sobre el matriarcalisme m'ha fet captar, per mitjà de la compilació de rondalles, de llegendes, de contalles,... anteriors a 1932 (quan es morí Antoni Ma. Alcover, 1862-1932), de poemes del segle XIX (o bé anteriors) i de cançons (mallorquines, valencianes, de la Franja de Ponent, del Rosselló, de Catalunya i igualment, de lo arreplegat pel folklorista valencià Joaquín Martí Gadea (1837-1920), junt amb els rondalles de l'Alguer i, després, analitzar-ho i interpretar-ho, a més de les que m'han transmés gent de l'Horta de València (comarca on visc i on he nascut i on visqueren quasi tots els meus avantpassats, poc o molt , de 1815 ençà), la gran quantitat de punts en comú entre tots eixos indrets. I més: el paper de la dona en la família i en la transmissió de la llengua i de la cultura tradicional autòctones en eixos territoris.
Són com rames que formen part d'un mateix tronc".
Finalment, he copsat que, en posar mantellines a la llengua autòctona en terres catalanoparlants i a la cultura tradicional vinculada amb eixos indrets i, igualment, lligant amb àvies, mares i nétes (àdhuc, simbòlicament), ens trobem davant un patrimoni que ens enllaça amb el passat i que fa que estiguem emparats i que paga la pena transmetre aquest llegat i, és clar, acollir-ne del mateix ram i vernacle, tant per a la recerca com també per a no viure com a forasters en una terra nova i aliena a les nostres arrels.
I tu, de bon matí també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada