El sentiment de pertinença a la terra i la llengua catalana com a llengua materna

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia com també part del llibre "Folklore valencià" (vol. III), del folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, i tu escrius lo que s'ajusta a l'objectiu i, un poc després, reps un correu electrònic molt sucós (acompanyat d'un joc i d'una cançó molt coneguda) i amb molta semblança amb alguns posts en Facebook.

Més avant, hem plasmat part d'uns poemes de Teresa Bertran Tolosa (una poetessa catalana nascuda en Guissona en 1920) i copsem molts trets en nexe amb el sentiment de pertinença a la terra, prou habitual en la literatura matriarcal, bé si és popular (o, com ara, festiva), bé si és per part de gent que viu d'escriure, bé si és de persones interessades per la llengua vernacla.

Afegirem que, molt sovint, com més antiga (i, més encara, si és anterior al 1900, més captes aquest sentiment, ja que molts trets enllacen amb el matriarcalisme i, igualment, es reflecteix en l'estil.

Per això, puc dir que, una de les èpoques en què més es veu, és en el segle XIX, justament, quan la gran majoria de la població (per no dir quasi tota la gent) en terres catalanoparlants (si més no, en Espanya), tenia la llengua catalana com a llengua materna.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.