Vos comentaven sobre jocs de xiquets amb vocabulari eròtic o del cos

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre jocs de xiquets amb vocabulari eròtic o del cos?

Gràcies.

A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

 

****

Com a exemple, en el volum III de l’obra “Folklore valencià” (1947) del folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, figura el joc “Pinto, pinto”, en què es diu 

“Pinto, pinto, serafinto,

cuca mala, margalinto,

la gallina està al terrat,

amb el cul arromangat.

La gallina, merda al peu,

amaga este peu” (p. 50),

 

amb “m…’l pèu” en l’original.

En un altre joc, “Bonyigo” (p. 78), podem llegir

-Ací, ¿què hi ha?

-Bonyigo.

-Ací, ¿què hi ha?

-Or i plata 

que caga 

la gata.

-¿Per a on puja el gatet?

-Per la cordeta.

-¿Per a on baixa?

-Per l’escaleta”.

 

Igualment, en un tercer joc, “El floriol” (de Nadal, pp. 108-109), el floriol representa la vulva i, a més, es comenta “encertar el floriol”.

A banda, posa el joc d’hivern “Vareta d’alcalde”: “De xics ja fadrinosos amb bones cames, es proveïen d’una vara, més o manco, arregladeta, però ben llisa, amb una de quals puntes, punxaven bé una porqueria d’eixes de qual nom tenen la lletja costum alguns, lo mateix xicotets que grans, d’enviar a qualsevol pròxim i que les persones de criança solen anomenar per la M gran [= Merda]” (p. 32).

Respecte a missatges, el 18 d’octubre del 2024, ens plasmaren “Bon dia, Lluís,

Quant a les cançons, a la meva època, no vaig passar del ‘Matarile, lire, lire’, has, has, has.

Però, quan la nena era petita, la sogra li va cantar…

‘En Pere de la cultura

va anar a la professora,

es va cagar a les calces.

¡Ai, mare: quina pudor!'”.

 

També escrigueren “Bon dia, Lluís,

Aquesta, de petita, la vaig sentir, però també en castellà”, (Antonia Verdejo González), “Hola, Lluís,

Quant al tema, no recordo, sí però que em deia que, de petita, ja feia puntes al coixí, vestidets per a les nines, llegia…” (Rosa Garcia Clotet).

Afegirem que el 18 d’octubre del 2024 rebérem un correu electrònic de Rosa Rovira: “Hola bona tarda,

‘Una mona en el terrat

amb el cul arremangat

fa pudor de xocolata;

un, dos, tres i quatre'”.

 

Finalment, ma mare, per telèfon, el mateix dia, em comentà que “Hi ha molts xiquets que, en les cançons amb els jocs, era una cosa de rimar”. 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem