"Els Pobles no moren", Benet XV (1915)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat poemes en relació amb el sentiment de pertinença a la terra i, altra vegada, he captat que hi ha qui els trau per mitjà del simbolisme.

Igualment, copses que, entre la música, la poesia en nexe amb la llengua catalana, amb la terra, amb lo maternal i, òbviament, amb la natura (empiulant amb la Mare Terra), hi ha per a escriure i viure, per a recopilar més sobre la cultura tradicional vinculada amb el matriarcalisme català.

A banda, consultes en Internet i, per mitjà d'un llibret ("El internacionalismo papal", del bisbe Josep Torras i Bages) amb les paraules que plasmà el papa Benet XV, en 1915, quan feia un any que havia començat la Primera Guerra Mundial (obra a què accedírem després de veure en l'explanació de Pere Riutort el títol de l'encíclica), copses una frase que posa el mestre esmentat: "Els Pobles no moren".

Per això mateix, suara, hem recorregut a Internet i hem trobat poesia popular que enllaça amb la terra, que va en línia de la investigació que fas i amb què et proposes tocar els peus en terra, com t'agrada. 

Finalment, veus que, com quan voles un catxirulo, amb paciència i una canya (i, com el xiquet que escolta els altres i com molts vellets oberts), la recerca va avant: tolerància, pedagogia i psicologia són bons aliats junt amb el realisme i que no et fiques en bucs (en lluites pel poder, ni en iniciatives antisistema o en què el patrimoni econòmic siga lo més important dels qui les impulsen). Al cap i a la fi, no encaixen amb el simbolisme del teu joc preferit: empinar un estel.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.