Pell amb pell: més que paraules

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que fou alumna meua en un curset de "Valencià" (1998/1999) per a adults.

Recorde que, tot i que solíem ser unes set persones en l'aula, hi havia bones relacions. La pedagogia, el fet de no menysprear ningú, estar obert a qualsevol comentari i mentres que hi érem, ho féu possible.

Per això mateix, quan apleguen situacions i dies com els que vivim (sobretot, pel País Valencià), captes que et remouria la consciència si, tot i poder comptar amb mitjans per a estar en contacte amb ells, els deixàssem caure, és a dir, els abandonàssem.

A més, veus que has rebut un comentari de Ricard Jové Hortoneda (un català nascut en 1929), en solidaritat amb tu i que et convida a transmetre la seua escalfor a familiars, amics, veïns, etc..

Afegiré que no me n'havien entrat mai amb aquest estil, malgrat que me n'han enviat uns set correus electrònics (o missatges) en la mateixa línia.

A banda, resulta difícil que, no solament no sentim res pels més pròxims, sinó per aquests tipus d'escrits, com ara, que ens caiguen unes xicotetes llàgrimes, encara que en són les primeres en dos dies. 

Tot ens porta a considerar que és preferible promoure la solidaritat, que no l'individualisme. De fet, en terres catalanoparlants, es plasma en un símbol: els Sants de la Pedra (Abdó i Senent), també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. És lo que un altre home nat en 1929, Joan Sala Vila, posa en u dels poemes: "pell amb pell".

D'ací estant, un agraïment i un "Ho passarem".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.