Paciència i una canya: un camí que agermana entre persones

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", María Carmen Badia Prats.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, quasi quaranta-huit hores després d'haver pogut raonar amb u dels meus pares, i captes el bon paper que pot fer un padrí (ací, un oncle nascut en 1948) i la funció que acceptaven davant la comunitat.

Com a exemple, igualment, copsem la que, cada u de nosaltres, podem fer per moltes persones (i, si no en són tantes, per algunes. o, simplement, per una). La qüestió és fer res pels altres i, de pas, afavorir que se senten escoltats. 

Adduiré que un amic valencià de Benigànim m'ha agraït la paciència en la recerca sobre el matriarcalisme. La cosa és que, si hi respons amb la gent, t'és més aplanat el camí i els teus objectius (òbviament, tocant els peus en terra, amb realisme i aprovant la familiaritat), fer les coses més senzilles, malgrat que un estudi pretenga ser ampli, però pedagògic i de manera que, en el procés, pugues plasmar unes paraules de Pere Riutort (del 29 de juny del 2019):

"— Jo he après de tu; tu has après de mi".

Perquè, al cap i a la fi, podem ser germans, contribuir a una vida més en línia amb el matriarcalisme que tant reflecteixen avantpassats catalanoparlants nascuts abans de 1920 i amb arrels vernacles.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.