Creativitat en classes de franc, entre la mare i el nen i en un estudi

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, n'he plasmat part de lo que m'ha dit. I, mentres n'escrivia u, he pensat en la gran importància que té (tant per al present com també per a l'esdevenidor) posar lo que ens comenten, lo que recopilem i, per descomptat, compartir lo que ens diuen: una manera de ser agraïts amb els altres i amb les arrels.

Igualment, hem trobat alguns passatges interessants de la tesi de Mariona Iribarren Nadal. I, a banda de posar-los en Twitter, en una llibreta i en uns post-its, considerem adient escriure'ls en aquest blog, fins i tot, perquè has copsat molta semblança entre eixes paraules i el joc de volar un catxirulo. Així, Cristina Sánchez (p. 249 d'aquesta tesi) diu que, "Amb un nadó tan petit, l'alletament és l'arrel de tot, és el nexe, el cordó, és tot el que tu i el teu nadó sou, és l'essència del tàndem mare i criatura, dóna vida, el que fem és la vida".

I tu, més avant, addueixes: "La mare dóna vida al xiquet, a la creativitat i a la bondat com també a la terra".

Igualment, evoques el vol de l'estel, en un lloc obert i ho enllaces (per semblança), amb fets de la teua vida. Així, en el curs 2013/2014, un home que venia a classes de franc de "Valencià" sabia que una de les maneres era escriure ell al seu gust. Tu, simplement, deies: 

"— Ara farem una cosa. Ací hi ha retoladors de moltíssims colors. Pots escriure amb boli, amb llapis, combinant... Com tu vullgues: la qüestió és soltar-te en valencià. I si prefereixes una redacció, una redacció; si t'agrada més un poema, un poema... Després, els llegirem.

I mira: també hi ha un diccionari, un vocabulari, un diccionari de sinònims i antònims...".

Finalment, féiem això, escoltàvem què deia cada u i prosseguíem en la classe i en l'amistat, en la confiança entre els dos i la creativitat. Poc o molt, com entre la mare i el nen, com qui vola una milotxa i el joguet. I, òbviament, com fem en l'estudi sobre el matriarcalisme. Per cert, eixe curs féu els seixanta anys i aprovà les sis assignatures que li restaven (àdhuc, "Valencià").

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.