Creativitat, escoltar i respondre com a un nen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un correu electrònic a moltes persones, a moltes. I, en acabant, he rebut resposta d'una amiga de més de setanta-cinc anys:

"— M'agradaria deixar una empremta, record,... Digueu-li com vulgueu; però amb afecte, com m'ha passat, que, recordant, salten les llàgrimes d'agraïment, de nostàlgia. I que recordin toot el bo i el dolent (crits, càstigs) que varen haver-hi. Si no, la gent que tinc ara no serien GRANS PERSONES I BONS PROFESSIONALS com són.

Bona nit, gent maca".

Tot seguit, li hem plasmat:

"— Gràcies pel teu comentari i bona nit,

Els qui ens han deixat empremta, quan moren, més d'una vegada, ens fan plorar. Em passà quan faltà un històric mestre de Magisteri, Pere Riutort, i en el Nadal del 2023, quan, un poc abans de la Nit de Nadal, escoltí una cançó de Nadal que m'envià un metge català de línia humanista.

Si t'interessa, hi ha un llibret, 'Los sueños de la vida', en què l'autor, Anselm Grün, un religiós, recomana recordar el joc (o l'activitat d'esplai) que més ens agradava quan teníem uns set o deu anys: reflecteix la nostra manera d'entendre la vida, de relacionar-nos... En el meu cas, com hauràs vist més d'una vegada, és volar un catxirulo (estel).

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Adduiré que, després, evoques un llibre de Carl Rogers, un psicòleg humanista que escrigué "El camí del ser", en què, al capdavall, exposa que, en un futur, els qui millor se sentiran (tant pares, com també mestres, educadors, etc.) seran els qui adopten un model de vida que aculla de bon gust la creativitat.

Finalment, mentres plasme aquestes ratlles, ho empiule... amb la maternitat de línia matriarcalista, amb una actitud en pro de la infantesa i, òbviament, amb la bonesa (però amb rectitud), això és, amb l'aprovació de lo que vaja adjunt a respostes (com també a publicacions, a reports...) amb el cor en la mà. I més: que la confiança és vivencial. Així, "Em fie de tu perquè em dóna la gana" (em digué un amic, psicòleg, molt obert i creatiu, en el 2012).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.