Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant les atxes", Tonet.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una valenciana (Oreto Doménech Masià) que ha fet un treball sobre la dona en rondalles tradicionals valencianes (https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/192786/1/TFM_Duoda_Oreto_Domenech.pdf), a qui despús-ahir jo li havia enviat un missatge junt amb fotos d'obres del pintor català Miquel Torner de Semir (per exemple, la primera que ací teniu), nascut en 1938:
"— Si vos agrada la pintura eròtica i, a més, vos interessa el tema de la maternitat, podríeu demanar amistat per Facebook al pintor català Miquel Torner de Semir".
I hui veus que t'havia respost "Gràcies" i, tot seguit, li escrius uns mots:
"— De res, Oreto. Junts, més enllà de lo que ens separa, podem assolir moltes coses pel bé del matriarcalisme i de la terra. Bon dia,
He llegit més de quaranta pàgines del llibre [que em recomanàreu] i reflecteix molt bé la realitat.
Quant a u dels capellans, ma mare (1943) n'ha tingut uns quants en la seua família (de la generació dels seus avis i en la següent) i comenta que, per als qui eren de temps dels seus avis, el fet que un fill estudiàs en el seminari, els feia pena, perquè, més d'una vegada, abraçaven una manera molt diferent de veure la vida (es distanciaven).
No obstant això, podem dir que, en moltes rondalles, hi ha la figura del capellà d'una vila xicoteta amb què ell connecta molt.
Pense continuar amb aquest estudi, perquè s'ha convertit en el meu projecte de vida i perquè em dóna seny a la vida: m'hi sent entre els meus, en la terra, molt receptiu i, òbviament, promovent la cultura tradicional, el folklore, la poesia popular junt amb la festiva i altres camps (com ara, l'art) i la religiositat ancestral vinculada amb la terra".
Un poc després, copsem que ens plasmava unes línies molt sucoses:
"— Clar que sí! Una vegada hem entrat en esta comprensió del món amb mirada de mare, ja no es pot eixir d’ella. Jo ara estic criant la meua filla molt a gust, que farà prompte nou anys; i en l’Institut, que tinc molta faena i no tinc massa temps per investigar, però ja ho reprendré quan es puga.
Gràcies per tot el que m’envies, que, francament, no done l’abast! Però segur que, en algun moment, em farà servei. Agraïda!".
A continuació, li he posat "Gràcies, Oreto, i una forta abraçada".
Afegiré que el fet d'estar obert a punts que no sempre coincideixen amb els teus, però que provenen de persones amb qui, com solem dir, es pot parlar, fa que pugues ampliar els continguts, enriquir-te i, àdhuc, si tens una web, poder adduir-la i, igualment, com he fet a migdia, demanar a qui et permet que pugues escriure en un mitjà de comunicació social (ací, un jornal comarcal) i que, de rebot, accedesques a informació sobre la terra on vius, sobre els catalanoparlants i també estar en nexe amb la realitat més pròxima.
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
I una escultura, però d'un altre artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada