El simbolisme en la poesia matriarcal catalana i en la vida quotidiana

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare (1943), m'ha comentat que son pare (1906) tenia bona mà per a la cuina i que, de fet, ell era qui cuinava en la casa. A més, he pogut saber que l'avi patern de ma mare, qui nomia Miquelet (1874), tenia gust per a cuinar caragols i que podríem dir que en presumia. Això sí: hi plasmava la seua paciència.

Cal afegir que testimonis com aquests, immediatament, ens poden portar a copsar símbols que ens faciliten entendre com és una persona.

A banda, com has pogut llegir hui en una llibreta, tot i que els avis de ta mare eren tolerants, les àvies ho eren més.

Però, no sols això: adés, he rebut un correu electrònic en què una escriptora em deia:

"— Moltes gràcies, Lluís, per les teves paraules, ets més poeta tu que jo...

Agraïda de tot cor,

Bona nit i sempre endavant".

I li he respost:

"— Gràcies i bon vespre,

No sóc poeta, però, de xiquet, ja m'agradava la poesia festiva i la popular.

Igualment, en el meu joc preferit, volar un estel, intervé molt l'anàlisi, la relació amb els altres, la realitat i respondre-hi.

La poesia és plena de símbols i compte amb uns quants diccionaris sobre simbolisme i, a més, amb un llibre sobre el matriarcalisme basc en què l'autor, sovint, en fa una exposició tractant d'aquesta cultura.

Estudiar els símbols, els missatges que hi ha darrere de les paraules, dels gests i, per exemple, d'actituds, és un tema que m'encisa. 

Així, una vegada, mentres feia la recerca anterior, un històric mestre de Magisteri em digué (com a suggeriment) que fes un estudi sobre dos capítols dels Fets dels Apòstols. Quan tornàrem a raonar, aprovà els meus comentaris (unes cinc pàgines); i ma mare (que també les llegí) em deia 'T'ho has treballat'.

Finalment, dir-te que preferesc explicar les coses de manera didàctica i intel·ligible per al gran públic.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.