El meu interés per la veritat, per la maternitat i per la Mare Terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!", M Teresa Hortoneda.

"Gràcies per les teves paraules. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare sobre temes en què coincidíem i, fa poc, he captat que ell, ma mare i jo tenim un punt en comú molt important per al dia rere dia: l'interés per la veritat.

Per això, durant la conversa, li comentes que, una vegada, un estudiós valencià de balls i danses, t'escrigué que una cosa que havies plasmat no era certa. Aleshores, tu, immediatament, li respongueres:

"— Què no és de veres?".

I afiges a ton pare,

"— Per a mi, la bondat, la veritat, la sinceritat, procurar ser imparcial i tocar els peus en terra com també ser amable, són innegociables. Per això, em sent millor entre persones que no orienten la seua vida segons els dictats del partit, ni d'acord amb els d'una associació,... i que no tracten d'enganyar ningú, ni de manipular-los, ni de dir la veritat a mitges".

Més avant, hem copsat la resposta d'Oreto Doménech Masià a un escrit que li havíem posat ahir ("En Magisteri, estudií l'especialitat Humanes, però no Preescolar. No obstant això, amb uns deu anys, ja tenia interés per la maternitat: quan anàvem a València, a l'hospital, observava els xiquets acompanyats de la mare, sobretot, la relació entre ambdues bandes.

Com més va, més, ho relacione amb el meu joc preferit: volar un catxirulo"). Per cert, quan ma mare em parla sobre el vol de l'estel, sóc incapaç de mentir-li. I ella ho nota.

Finalment, adés, he captat un escrit de Josep Maria Mallarach ("Més enllà de l'observació dels estels, la contemplació nocturna del cosmos, silenciosa i calmada, és una experiència inoblidable. Ajuda a prendre consciència de la nostra insignificança, enmig la immensitat de l'univers. És un antídot efectiu a l'arrogància tecnocràtica") i li he posat unes paraules:

"— Bon vespre, Josep Maria,

¡Això sentia, de jove, amb uns quinze anys, quan, en una vall (o en una muntanya d'on podies contemplar una bona panoràmica estant), pensaves que petits som i que bella és la natura!

Sense anar més lluny, ahir o despús-ahir, mirant una imatge.

Una abraçada".

I tu, de bon matí, també vas a l'era com el rei que ho fa en el tron.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.