Pedagogia, humanisme i matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre avant", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un comentari que ahir posí al lingüista Gabriel Bibiloni, un home de qui destaque la seua disposició a aportar proves, que escriu com si estigués en una classe i, per descomptat, perquè és molt obert.

Llavors, li dius el nom d'una partida de la vila on vius ("Partida de Na Pastora", en el terme d'Alaquàs) i li indiques que, en unes ordenances de 1740, figura amb eixe nom i no amb el que ara se la coneix: Partida de la Pastora. I això, en un text amb noms de llocs en llengua vernacla, que no en castellà.

Un poc després, hem vist unes paraules que ens fan captar la necessitat de les Humanitats i d'humanisme en la vida quotidiana. I, en línia amb això, afegiré el text d'uns escrits que he plasmat hui en Twitter:

"Bon vespre,

Tinc estudis de Magisteri, especialitat Humanes (1994). 

En el curs 1989/1990, en l'institut, comentí a una mestra de 'Literatura española', que li agraïa que ella corregís en boli verd, perquè em tranquil·litzava.

Igualment, Enric Sebastià Domingo (1930-2006), en una classe d''Història contemporània' (curs 1993/1994) en Magisteri, ens digué que, durant la II República, les pissarres començaren a ser de color verda, perquè era sedant, segons estudis pedagògics.

En l'aula d'aquell curs, com en moltes de l'Escola de Magisteri, de la Universitat de València, era de color verda.

Recomane la lectura de llibres d'Augusto Cury, pedagog brasiler, i de Ken Bain".

Finalment, vos adjunte l'enllaç de l'article de partida dels escrits i de molts comentaris, publicat en el diari "La Voz de Galicia": https://www.lavozdegalicia.es/noticia/yes/2025/03/08/estudios-dicen-corregir-boli-rojo-provoca-ansiedad-alumno/0003_202503SY8P6991.htm.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei acompanyat de la seua poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.