"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he respost a les qüestions que m'ha fet.
Així, li dius que, la vesprada i la nit, en moltes rondalles i en llegendes com també, simbòlicament, la tardor i l'hivern, estan relacionades amb la dona i amb lo femení.
Adduiré que, durant dues classes de "Valencià" en Magisteri, un alumne de trenta anys o més demanà a Pere Riutort (el mestre). I el mestre, si més no, no el deixà en ridícul.
Això, al meu coneixement, era important perquè feia que l'aprenent (ací, un estudiant), no consideràs negativa l'actitud del docent, sinó que, altrament, estigués obert a fer-li'n més, a intervenir.
Finalment, afegirem que unes respostes semblants tenen lloc entre persones d'altres edats i, com ara, en la recerca sobre el matriarcalisme: els escoltes, els reportes en línia amb lo recopilat i, en menor mesura, els suggereixes perquè puguen desenvolupar la creativitat i, de pas, fer-se'n càrrec: com quan la mare confia que el xiquet sabrà valer-se per a un tema (o per a un procés) i, com en el joc d'empinar una milotxa (estel), li dóna ales.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada