"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Kike.
"Avant", Montserrat Cortadella.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que coneguí, per primera vegada, en els anys huitanta del segle XX. Ja férem molta amistat.
Aquest amic, com se sol dir, és un tros de pà, de bon cor, dialogant. Fins i tot, en el 2008, quan ell tenia uns trenta-sis anys, et comentà que, com a president d'un club de la vila, rebien amb cordialitat els aficionats externs. O, per exemple, que, àdhuc, promovien la llengua.
Afegirem que, quan trobem persones així (i, sobretot, perquè hi ha molts punts en comú), la vida resulta més agradable i, més encara: més en línia amb com la viuen els xiquets.
Finalment, posaré que la psicòloga María José (en Twitter) ha demanat què és lo que valorem més en la vida. I li he respost:
"— Bon vespre, María José,
Una qüestió molt oberta:
1) La creativitat i la bonesa de la infantesa,
2) l'educació i l'ensenyament de la mare
i 3) l'ús de la llengua catalana i les arrels dels meus avis i dels meus ancestres, catalanoparlants, començant pels meus pares".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada