Persones amb mel, encertades i amb somriure fàcil

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, dia de Sant Vicent Ferrer, entre d'altres coses, me n'he anat al xalet dels meus pares i, en diferents moments, he volat un catxirulo (estel). A dir veritat, poc, però s'ha empinat.

Ara bé, en veure que et queia en un xalet, tractes de traure'l. I,  com que, a més, hi havia més facilitat per a fer-ho, en lloc de lo que t'esperaves, penses "Deu haver-hi algú ajudant-me". Però, ni es veu ningú, ni en sents.

Un poc després, hem captat que una granera es veia de fora estant. I, sense ajornar-ho, li hem dit (com sona):

"— Gràcies".

Llavors, una veu de dona, d'ençà de dins de la propietat, ens respon:

"— De res" (sic).

I tu dius: "Altruisme".

En acabant, ho he comentat a ma mare i ella m'ha respost mig somrient.

Afegirem que, en companyia dels teus pares, ella (nascuda en 1943) et trau un refrany que és una veritat com un temple:

"— Se guanya més amics amb mel que amb fel".

De vesprada, l'estel cau damunt d'una teulada metàl·lica i, en un altre moment, s'enganxa una primera vegada, tornes al xalet, agafes una canya ben llarga i... el salves i n'arranges un xicotet detall. A més, entre ta mare i tu (i, amb paciència), recomposeu el fil.

Més avant, quan l'oratge podia ser un poc més col·laborador, es lliga altra vegada, un fet que no m'havia passat des que, de xiquet (amb uns nou anys), comencí a volar-ne. 

Aleshores, mentres tots tres féiem via cap a les viles on residim, he parlat sobre una tia de ma mare (la tia Amparito, qui passà dels noranta anys i que fou molt encertada i afectuosa):

"— Jo, amb motiu del seu sant, anava a sa casa, la visitava un moment (ja tenint ella més de noranta anys) i et somreia".

I ma mare m'ha dit:

"— Era una dona encertada".

Finalment, diré que adés he relacionat la recuperació de la milotxa que s'havia embolicat, primerament, en un cable i, a continuació, en una garrofera (i amb molt de brancam), amb no deixar caure el xiquet i, per tant, ni la bonesa, ni la creativitat, ni la joia de viure.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.