A persones creatives amb la Història de les dones

Paraules de hui:

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona, molt oberta i interessada per la història de les dones.

Ella et fa comentaris sobre el tema i tu li respons a cada qüestió com ho faries a un alumne, a un estudiant o, simplement, a un curiós.

Més avant, hem tret el tema de l'Edat Mitjana i, llavors, ens ha demanat si les dones vivien millor en altres temps, fins i tot, llunyans. I, poc o molt, li hem dit:

"— Una cosa és certa i és ben reflectida en moltes recerques que no se centren tant en si les dones ocupaven càrrecs de poder, en si eren famoses o si, per exemple, llegien i escrivien: en la vida quotidiana de fa més de mil anys i dels segles IX-XI, la dona es trobava en un ambient social, cultural i diari més favorable".

Després, m'ha tret el tema de publicacions relacionades amb lo que li comentava. Aleshores, li he dit:

"— Podries llegir un llibre que, en la versió en castellà, es diu 'El común catalá', de David Algarra, posterior a la versió en català.

També hi ha una obra de la historiadora catalana Teresa Vinyoles: 'La història de les dones a la Catalunya medieval'. L'he utilitzat junt amb un article seu (però en castellà) per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

A banda, hi ha una enciclopèdia de la història de les dones, uns cinc volums (https://www.casadellibro.com/libro-historia-de-las-mujeres-ed-estuche/9788430622320/7127018). Me la recomanà una mestra de Magisteri.

I si, a més, prefereixes aprendre a partir de vivències personals i d'una cultura matriarcalista, hi ha el llibre 'Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia', en què Rigoberta Menchú parla a l'etnòloga Elisabeth Burgos, quan la de Centreamèrica tenia uns vint-i-tres anys. Trau temes que no solen eixir".

Finalment, li envies fotos, articles i més, algunes de les quals posaré ací.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.