Àvies, avis i néts del segle XIX en un entorn matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit quasi tots els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre un fet de què, després, he posat per escrit bona part: "ma mare, per telèfon, el 2 de maig del 2025, sobre la tendror que plasmava algun dels escrits, em comentà (i li hem adduït) que això era lo normal i, altrament, que abans n'hi havia més, encara que, per exemple, hi hagués dones més aïna 1) fortes i d'acció, 2) amb marits que fossen sensibles i amables, 3) dones que es dedicaven més a l'educació i a la transmissió cultural amb els néts i amb altres persones i 4) les dones en què predominava la fortalesa i, igualment, la paciència. A banda, li agregàrem que, partint de la recerca, entre les dones nascudes abans de 1920, no hi havia la cultura de centrar-se només en la part activa i, més encara: n'era la minoritària".

El fet és que és així, com molt bé podem veure en rondalles anteriors a 1932 i que, a banda, fossen vernacles en terres catalanoparlants.

Per això, li afiges:

"— Les teues àvies [, dels anys setanta i huitanta del segle XIX] eren dones actives, fortes. Però, com ara, una dona escrivia en un blog que un home i avantpassat seu era sensible, creatiu i que la dona era la forta i qui menava".

Aleshores, ta mare et respon que, per exemple, l'avi patern de son pare contava històries a mon avi matern (1906). Això també ens ho digué en l'entrevista que li fiu en febrer del 2020. 

Finalment, diré que, mentres escrivia el paràgraf anterior, no he plorat, però sí que he sentit com si, partint de l'avi de mon avi matern, un fil aplegàs a mi, com si estiguéssem en nexe les diferents generacions i com si ells estiguessen disposats a reportar-me perquè els qui ara vivim (i les generacions de l'esdevenidor) puguem plasmar per escrit i, igualment, compartir de paraula, detalls, fets, vivències, costums i tradicions... en línia amb el matriarcalisme.

Per això, vos agraesc la generositat i la paciència que heu tingut.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.