Àvies del segle XIX, protectores dels néts i que porten els pantalons

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he fet una qüestió i he aprés un poc més sobre la família de mon pare i que, la mare de ma àvia paterna, l'àvia Paca, fou una dona que, com més d'una que nasqué en el segle XIX, en morir-se el marit, portà les regnes d'una empresa familiar i, a més, féu un paper que podria evocar-nos la del mecenes: emparà dos néts (u d'ells, mon pare) i els pagà els estudis.

A més, mentres ho escrius, copses com si la recerca s'ampliàs també cap a eixa banda i, òbviament, cap al passat.

Igualment, veiem que eixes dones feien un paper amb què se sol vincular la figura maternal: la protecció dels fills i la dels néts. I, en els Pobles matriarcalistes, dels membres. No debades, les dones són les que fan de cap.

Fins i tot, m'he trobat amb estudis (per exemple, la tesi d'Angie Simonis, de la dècada passada) sobre la deessa grega Demèter (la de l'agricultura i en nexe amb la Mare Terra), en què parla d'una cultura i diu que, fins i tot, encara que qui simbolitzava el poder era un home,... dalt del cap duia una corona (circular i, així, un detall femení). Aquests detalls empiulen amb la típica família catalanoparlant en què el marit no és qui té la darrera paraula,... sinó ella (i en un ambient molt democràtic i matriarcal).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.