Dones amb sentiment de pertinença a la terra, del segle XIX i molt obertes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit unes endevinalles que havien plasmat en març del 2022. Llavors, me n'ha dit unes que m'havia tret algunes vegades. I les he escrites en una llibreta.

A més, ens ha comentat que, abans, moltes persones, aprofitant que ja havien tornat del camp, s'ajuntaven amb altres i ho treien.

Mentres poses aquests mots, evoques una cançó que et cantà ta mare i que ella l'havia oïda a la tia Patrocinio, la germana de sa àvia materna, nascuda en el darrer quart del segle XIX.

Ben mirat, he trobat una composició de la poetessa Anna Maria Fontanals Veà (nascuda en 1934) en què he copsat el sentiment de pertinença a la terra, com en moltes catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

Finalment, ahir havies enviat un correu electrònic a Rosa Rovira, una dona que plasma molts trets matriarcals en els seus poemes (per exemple, el sentiment esmentat, la nit, la maternitat, una actitud acollidora...), en què li posaves "Ací tens un enllaç, per si vols llegir poesia d'aquesta pintora, escriptora, benefactora... catalana", relacionada amb Agnès Armengol i Altayó (1852-1934). I hui captes que t'havia respost "Moltes gràcies", li escrius i trobes altres persones que empiulen amb lo maternal, amb lo matriarcal i amb lo vernacle.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la mare que ho fa acompanyada dels seus fills.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.