Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant", Kike.
"Avant les atxes". Contxi Enjuanes Carrera.
****
Hui, entre d'altres coses, he respost a uns escrits que m'havia enviat una argentina descendent de pares catalanoparlants, perquè estava interessada pel significat de la lletra d'una cançó.
Adés, copses un fet semblant, però en nexe amb la qüestió del dia, de què reps unes paraules molt sucoses de Carme Escorcia Carreras i favorables als xiquets, a les mares, a les àvies i, de pas, a més persones:
"— Bon dia, Lluís,
La meva mare va néixer al 1908. Una gran dona amb un gran caràcter i rebia a tothom (grans i petits) amb molt afecte. Era estimada per tots. Casa nostra sempre plena de mainada i tots contents".
Llavors, li poses:
"— Ma àvia materna (1910) era molt oberta i, als néts, ens solia oferir (somrient) una rosquilleta".
Més avant, amb una línia pareguda, ens ha escrit Enrique Julio Fort Jover:
"— Sí. I tant! I, tot i ser molt xicotet, recorde l’estima. Ens rebien com si fos un dia de festa major".
Finalment, sense ajornar-ho, ho plasmes en una llibreta i prossegueixes.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo i com la mare que conta relats als seus fills i que els respon a les qüestions que li trauen i als temes de què li parlen.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada