Foscor, lligam mare-fill i dones del segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient de molta harmonia i, a més, en què, com he dit a ma mare, "Conec dos mestres retirats [, Gabriel Bibiloni i Josep Maria Virgili i Ortiga, ] que aprofiten, per exemple, Twitter, per a fer com quan ensenyaven en les classes, amb paciència, amb respecte. És agradable comptar amb persones així".

A banda, adés, hem vist un tweet de María José, psicòloga, i li hem respost:

"— Preferesc la foscor: té a veure amb lo maternal, amb la dona, amb la terra, amb la creativitat, amb el lligam mare (àdhuc, Mare Terra)-fill, amb estacions que simbolitzen lo femení (la tardor i l'hivern)...

Avant les atxes".

Afegirem que, en moltes rondalles vernacles en llengua catalana anteriors a 1932 com també en la poesia tradicional, predomina l'obagor, lo que se sol considerar femení, la suavitat, coves, passatges que esdevenen de vesprada, de nit o, fins i tot, en plena nit. I més: una sexualitat i un erotisme tel·lúrics, senzills, naturals (no forçats), bona connexió entre les ancianes (viuen en l'hivern de la vida) i els xiquets i els jóvens.

Finalment, dir que això es plasma... en molts comentaris relatius a dones que nasqueren en el segle XIX: hi havia bona avinença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.