Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit la lletra d'una cançó prou coneguda pel País Valencià: "El sereno i la serena".
Afegirem que l'hem trobada en un llibre sobre Massarrojos (una vila adherida en la segona meitat del segle XIX a la ciutat de València) publicat en 1950 i redactat per un home nat en la darrera dècada de la centúria anterior.
A més, també el copses en un estudi dels anys trenta del segle XX.
A banda, m'ha dit que és molt popular i tradicional en la vila Aldaia (l'Horta de València), on viuen els meus pares.
Igualment, hem escoltat la versió que ella cantava, l'hem plasmada i, al capdavall, hem captat que també n'hi ha en Facebook i en Twitter.
Finalment, he escrit un poema curt i senzill del mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922), en què una jove i sa padrina (àvia) fan bona harmonia, en casa i en un moment pròxim a la nit. Llavors, capeixes la presència de símbols que figuren en moltes composicions del segle XIX i, ben mirat, de poetes catalanoparlants nascuts en la primera meitat del segle XX, amb sentiment de pertinença a la terra i que exposen molts versos en nexe amb la foscor, amb lo maternal i amb la nit.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada