Deixar fer, cançons tradicionals i versets a nens

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha comentat sobre una dona amable, senzilla i que, una vegada, en una casa on havia anat a fer unes tasques, digué a qui hi vivia:

"— Gràcies per no haver estat damunt de mi".

Llavors, li dius:

"— Una vegada, un pintor em digué que agraïa que jo li deixava fer, que no el pressionava".

A més, mentres plasmem aquests mots, evoquem que, en una classe de franc que féiem, un home d'uns seixanta anys, ens digué:

"— M'agrada com ensenyes, perquè no ets damunt de l'estudiant (com fan alguns mestres de l'escola d'adults)".

Finalment, adduiré que, de vesprada, he llegit un llibre sobre Bèlgida (una vila valenciana de la Vall d'Albaida), de Mariano Jornet Perales, i que he captat cançons amb una lletra molt semblant a la que conec com també versets que, més d'una vegada, diuen les mares (o les àvies) amb veu suau a nens de pocs anys i que són tradicionals en moltes poblacions catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.