Bona avinença amb la mare i amb la cultura vernacla, matriarcal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant!", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre temes en què coincidim i en què fa anys que tenim bona avinença, d'eixos en què, no solament et sents acompanyat, sinó en què allargues la mà a l'altre. 

Després, de raonar-ne i, com ella et deia un dia, de tirar-hi terra (com qui soterra un mort i deixa tranquil el camp), passes a preparar la nova entrada de l'estudi sobre el matriarcalisme.

Llavors, mentres llegíem el llibre "La mel i la fel", hem captat un pensament que, en acabar d'exposar per escrit per a la recerca, hem copsat que era així, de la nostra infantesa ençà:

"— Una mare explicant a un nen, a una qüestió que ell li ha fet.

— Una dona donant mamar.

— Una velleta al costat d'un nen".

Sí: les tres coses que més m'agraden en les relacions interpersonals.

Això explica que et sents en nexe 1) amb lo maternal, amb lo femení, amb l'educació i amb l'ensenyament, 2) amb la paciència, amb la dolçor i amb lo vernacle (el xiquet també "mama" de la cosmovisió matriarcalista i autòctona que ella li transmet i amb què ell se sent identificat) i 3) l'empelt entre els vellets i els xiquets (principalment, entre la padrina que narra contarelles, que bressola amb cançonetes i que reporta amb vivències seues o, àdhuc, de les seues àvies... i el nin de menys de deu anys). I hi continues, per decisió pròpia.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el comunitarisme i el matriarcalisme, com moltes persones que coneixes.